“INTERROGATIO IN IURE”
3 October, 2017

A Catalunya i Illes Balears tot el relatiu a l’aspecte econòmic dels matrimonis, es regeix, mancant una altra previsió específica, pel Règim de Separació de Béns a diferència del que succeeix a gairebé tot el territori espanyol, que regeix com a sistema legal el de Guanys, excepte pacte en un sentit diferent de forma expressa.

En moments de crisis matrimonials, la Llei d’Enjudiciament Civil articula un procediment especial per a la liquidació del règim econòmic matrimonial de guanys consistent en què, davant la falta d’acord entre els cònjuges, es procedirà -una vegada dissolt el règim econòmic matrimonial per qualsevol de les causes previstes en la Llei i prèvia formació d’inventari de béns i obligacions-, a la posterior liquidació i divisió del patrimoni comú i la seva distribució per parts iguals entre els cònjuges.

Malgrat això, en el règim econòmic matrimonial de separació de béns els cònjuges no podran mai liquidar el règim econòmic matrimonial a través d’aquest procediment especial, doncs el mateix no genera la massa comuna de béns i drets al que es refereix expressament com a pressupost sine qua non per a l’aplicació del mateix.

No obstant això, a ningú se li escapa que el règim de separació de béns és perfectament compatible amb l’existència de determinats béns comuns a tots dos esposos, atès que habitualment coexisteix un patrimoni separat de cadascun dels cònjuges (béns privatius) amb la co-titularitat de determinats béns que es tenen en comú, màxim si tenim en compte que l’adquisició de béns immobles requereix un esforç que en la majoria dels casos no pot realitzar una sola persona. Ara bé, jurídicament en aquests supòsits únicament estem davant d’una comunitat de béns en la qual participen tots dos cònjuges en igual o diferent proporció, però no s’integren en cap règim econòmic matrimonial susceptible de liquidació.

Això implica que en aquests casos caldrà acudir a les normes de la divisió de la comunitat de béns a través del declaratiu ordinari i no a aquest procediment especial previst per al règim econòmic de guanys.

En el supòsit que la finca en copropietat  sigui la que fóra domicili familiar, també és habitual que en un procediment de Divorci, s’estableixi l’ús de l’habitatge de la qual tots dos són copropietaris a favor d’un dels cònjuges per un període de temps determinat o determinable, finalitzat el qual qualsevol d’ells vulgui destruir el vincle patrimonial i exigir l’extinció de la comunitat existent. Si al moment de produir-se el divorci, ja es va preveure la forma d’extingir aquesta comunitat, podríem accedir a un procediment d’execució de la Sentència per exigir la transmissió en la forma establerta (o subsidiàriament segons les previsions del Codi Civil de Catalunya), mentre que si no es va tenir aquesta cautela, haurem d’acudir a un procediment declaratiu ordinari d’extinció de comunitat.

Ara bé, encara que aquest ús de l’habitatge no hagi quedat extingit, també pot procedir-se a l’extinció del condomini sobre la mateixa en qualsevol de les formes permeses en Dret, però respectant el dret d’ús establert judicialment. Així ho té reconegut el TS (STS 14 de juliol de 1994) i l’Audiència Provincial de Barcelona (SAPB núm. 363/2014, Secció 12ª de 30 de maig) que estableix la compatibilitat de l’acció de divisió del domicili familiar amb el pronunciament d’atribució d’ús, havent de respectar-se la utilització concedida en favor de qualsevol dels cònjuges. Sens dubte, encara que es permet l’extinció del condomini, en la majoria de casos no reportarà cap benefici al co-titular que hauria de consentir aquest ús, ja per no interessar-li l’adjudicació al seu favor, ja per resultar molt complicat trobar un candidat a adquirent que li interessi un habitatge sense possibilitat de poder disposar d’ella.

JOSE MIGUEL GARCÍA GALLEGO. Advocat.