Imatge de Freepik.

MESURES VOLUNTÀRIES DE SUPORT A PERSONES AMB DISCAPACITAT

L' article 222-2 del Codi Civil Català estableix que no és necessari constituir tutela per a les persones majors d'edat que, per causa d'una malaltia o deficiència persistent de caràcter físic o psíquic, no es poden valer per si mateixes, si a aquests efectes han nomenat un apoderat en escriptura, concedint una prevalença a la voluntat personal, que impedeix, en principi, la iniciació d'un procés judicial per dotar d'assistència a la persona necessitada.

Dins de l'autonomia de la voluntat que regeix el nostre Ordenament Jurídic, les persones poden decidir lliurement sobre la seva persona i la Llei permet que aquelles persones majors d'edat que pateixen alguna limitació o discapacitat que li impedeix desenvolupar la seva capacitat jurídica en condicions d'igualtat, poden, si així és el seu desig, nomenar una o diverses persones perquè l'assisteixin en les seves eventuals necessitats de suport atorgant poders amb l'amplitud que estimin oportuna.

És imprescindible que aquesta manifestació de la seva voluntat quedi recollida en una escriptura pública que ha d'autoritzar un notari i en ella nomenar una o diverses persones perquè exerceixin l'assistència necessària (si s'escau, també substituts), així com establir disposicions sobre el funcionament i contingut del règim de suport, fins i tot de cures personals. També es poden determinar mesures de control per garantir els seus drets, el respecte de la seva voluntat i preferències, per tal d'evitar abusos, conflictes d'interessos i altres problemes que per desgràcia sorgeixen en algunes ocasions.

Igual que passa amb altres instruments públics d'expressió de voluntat, aquest atorgament és revocable per altres posteriors que no siguin compatibles i han de tenir la corresponent publicitat a través de la seva inscripció en el Registre Civil i en el Registre de Nomenament no testamentari de suport a la capacitat jurídica. Òbviament, en tractar-se d'un nomenament voluntari, l'abast de l' assistència serà el que lliurement decideixi la persona assistida que podrà modificar-la quan així sigui necessari. Una altra cosa diferent és quan l' assistència s' estableix a través de l' Autoritat Judicial, en què és la resolució dictada pel Jutge el que determinarà l' abast de l' esmentada assistència.

A més, en aquest atorgament es pot incloure una clàusula en previsió de pèrdua sobrevinguda de la capacitat i, en produir-se aquesta, l'apoderat-assistent podrà continuar assistint a la persona amb discapacitat, sempre en ús de les facultats en el seu dia concedides.

És important assenyalar que, només en defecte o per insuficiència d'aquestes mesures de naturalesa voluntària, i a falta de guarda de fet que suposi suport suficient, l'autoritat judicial podrà adoptar altres supletòries o complementàries. Qualsevol persona legitimada per instar el procediment de provisió de suports i el curador, si n'hi hagués, podran demanar judicialment l'extinció dels poders preventius, si en l'apoderat concorre alguna de les causes previstes per a la remoció del curador, llevat que el poderdant hagués previst una altra cosa.

Imatge de Freepik.

DOCUMENT DE VOLUNTATS ANTICIPADES O TESTAMENT VITAL.

L'Article 212-3 del Codi Civil de Catalunya estableix que la persona major d'edat amb plena capacitat d'obrar pot expressar en un document de voluntats anticipades (DVA) les instruccions per a la realització d'actes i tractaments mèdics per al cas en què es trobi en una situació en què no ho pugui decidir per ella mateixa. També pot designar la persona que, en substitució d'ella, ha de rebre la informació sobre el seu estat de salut i decidir sobre la realització d'aquells actes i tractaments.

També es poden fer constar les previsions oportunes referents a la donació d'òrgans o del cos i a les formes d' enterrament o incineració.

Es tracta d' un document adreçat a facultatius mèdics, que pot formalitzar-se davant d'un notari o davant de tres testimonis i s'ha d' incorporar a l'historial mèdic del pacient. Si es desitja, el Testament Vital pot ser inscrit al Registre de Voluntats Anticipades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

Els professionals sanitaris que atenguin l'atorgant d'un document de voluntats anticipades han de respectar les instruccions expressades en ell, dins els límits de la Llei.

Es tracta d'un document revocable.

Imatge de Freepik.

LA GUARDA DE FET COM A MESURA DE SUPORT A PERSONES AMB DISCAPACITAT

Les persones que s'hagin vist afectades per algun impediment persistent de caràcter físic o psíquic que els limiti la seva capacitat, poden ser assistides per tercers per suplir o completar aquest dèficit.

 A Catalunya regeix el Decret Llei 19/2021, del 31 d'agost, pel qual s'adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat segons el qual, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta norma, la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada ja no es poden constituir respecte a les persones majors d'edat, sinó que se'ls aplicarà el règim d'assistència que regulen els articles 226-1 a 226-7 del CCC. 

Aquesta assistència es pot produir de fet, es pot dur a terme per expressa voluntat de l'assistit (designació notarial) o pot ser establerta mitjançant resolució judicial. 

Abordarem ara la figura de la guarda de fet que s'ha consolidat com una institució jurídica de suport idònia en molts casos per a la salvaguarda dels drets de la persona amb discapacitat, sistema que a més evita la modificació de l'estat civil de la persona afectada (art. 225-1 i següents del CCC). És molt habitual que una persona amb discapacitat estigui assistida de forma satisfactòria o recolzada en la presa de decisions i l'exercici de la seva capacitat jurídica per un guardador de fet (normalment de l'entorn familiar més directe), sense que hi hagi mesures de suport voluntàries ni judicials, és a dir, sense que la mateixa persona afectada o l'Autoritat Judicial ho hagi ordenat.

A Catalunya la guarda de fet s'assimila a la tutela o curatela i s'articula com un sistema de protecció preferent, informal, estable i permanent. No obstant això, mentre no existeixi una habilitació formal expressa, el guardador té limitades les seves funcions al deure de tenir cura en un context clarament assistencial d'acompanyament i cura personal, de suport en les decisions en l'àmbit de la salut i en altres àmbits, consistent en què, de manera voluntària hi ha una persona (habitualment un familiar proper) que s'està encarregant eficaçment de prestar el suport que necessita la persona amb discapacitat, cuidant-la, recolzant-la, aconsellant-la, acompanyant-la en la realització dels actes ordinaris, com anar a centres sanitaris, organització de la medicació, assistència en entitats bancàries i oficines administratives, i fins i tot realitzant en el seu lloc determinats actes com la compra, pagaments ordinaris, etc... Es tracta doncs d'una gestió d'actes d'administració ordinària.

Això sí, en cas de que el guardador realitzi en interès de l'assistit una actuació representativa, caldrà una autorització judicial. No caldrà recórrer a un procediment de provisió de mesures de suport, sinó que serà suficient amb la sol·licitud d'una autorització judicial concreta. 

El guardador de fet té dret al reemborsament de les despeses justificades i a la indemnització pels danys derivats de la guarda a càrrec dels béns de la persona a la qual presta suport i, també ve obligat, si així ho disposa l' Autoritat Judicial, a retre comptes de la seva gestió. La guarda de fet s'extingeix amb la desaparició de les causes que el van motivar, per la declaració de desemparament del menor, pel nomenament d'un defensor judicial o per la constitució del pertinent règim de protecció.

Imatge de atlascompany en Freepik.

APUNTS BÀSICS SOBRE LA LLEI PEL DRET A L'HABITATGE (II)

La Llei 12/2023, de 24 de maig pel Dret a l'Habitatge també ordena l'actuació  de l'Administració per subvencionar amb fons públics els plans estatals d'habitatge que ofereixin alternatives habitacionals per a persones en risc de desnonament mitjançant una intervenció diversa, ja sigui amb la bonificació dels lloguers socials, el reallotjament de persones en situació de vulnerabilitat, etc.

On pensem que la Llei ha estat molt pobra és en l'establiment de beneficis fiscals  als propietaris per fer front a les limitacions establertes en aquesta llei, així com derivades de situacions irregulars i pernicioses que poden afectar el seu dret a la propietat privada o, en un altre ordre de coses, per incentivar els propietaris a oferir els seus habitatges al mercat de lloguer.

La Disposició final segona, que regula els beneficis fiscals a propietaris, entrarà en vigor a partir de l'1 de gener de 2024 i només afectarà a contractes signats a partir del 26 de maig de 2023. 

Aquesta disposició indica que els propietaris no considerats "grans tenidors" que tinguin un habitatge en una zona declarada tensionada se'ls aplicarà una bonificació del rendiment del capital immobiliari en l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques quan arrendin el seu habitatge en zones declarades tensionades, consistents en:

1. Bonificació del 50% a tots aquells propietaris que lloguin el seu habitatge. Aquesta mesura en si mateixa no és cap avantatge respecte de la regulació actual, sinó tot el contrari, ja que fins ara aquesta bonificació era del 60 %.
2. Bonificació del 60% quan l'habitatge hagués estat objecte d'una actuació de rehabilitació dins dels dos anys anteriors a la celebració del contracte, havent de tractar-se d' una obra o actuació important i a més ben justificada.
3. Bonificació del 70% quan es lloga per primera vegada l'habitatge a joves d'entre 18 i 35 anys, sempre que l'habitatge estigui en zona de mercat residencial tensionat, o si es destina l'habitatge al lloguer social amb una renda mensual inferior a l'establerta en el programa d'ajuts al lloguer del Pla estatal d'habitatge,  o a l'allotjament de persones en situació de vulnerabilitat econòmica. 
4. I finalment una bonificació del 90% si la renda inicial s'hagués rebaixat en més d'un 5% en relació amb l'última renda de l'anterior contracte d'arrendament del mateix habitatge, una vegada aplicada, si s'escau, la clàusula d'actualització anual del contracte anterior, sempre que l'habitatge estigui situat en zona de mercat tensionat.

La Disposició Final Tercera imposa un recàrrec en l'IBI als immobles d'ús residencial desocupats de fins al 150%. El recàrrec mínim serà del 50 % quan l'habitatge estigui desocupat, sigui o no el propietari un gran tenidor; del 100 % quan siguin tres habitatges desocupats per un termini superior a 3 anys; i de fins al 150 % quan el propietari tingui dos o més habitatges desocupats al mateix municipi. La declaració de situació de desocupació no és automàtica, sinó que està subjecta a les garanties que ofereix un procediment administratiu amb audiència del contribuent.

Hi ha causes que poden justificar la desocupació, com poden ser els trasllats temporals per treball, obres o litigis sobra la finca, segones residències (amb determinades limitacions), causes de salut ... 

Com hem indicat a l'inici d'aquest escrit,  hagués estat desitjant una aposta més decidida en l'establiment de mesures que ofereixin una compensació real als propietaris que puguin veure afectada la seva propietat o perquè aquests es vegin motivats a contribuir a dotar d'habitatges al mercat per a qui els pugui necessitar.

Imatge de 8photo en Freepik.

APUNTS BÀSICS SOBRE LA LLEI PEL DRET A L'HABITATGE (I)

El passat 25 de maig va entrar en vigor la Llei 12/2023, de 24 de maig pel Dret a l'Habitatge amb la pretensió o finalitat de regular diferents àmbits del sector immobiliari. Aquesta Llei és d'una amplitud normativa considerable, si bé ens centrarem en el que afecta a les relacions arrendatàries.

Com hem dit ja, la Llei està en vigor, tot i que apareixen dubtes sobre el seu abast temporal en funció del color polític que adquireixi a finals de juliol el Govern d'Espanya.

DEFINICIÓ DEL CONCEPTE "ZONA TENSIONADA":

El primer que hem de destacar és que el govern atorga a les Comunitats Autònomes la declaració de "zones tensionades", a les quals serà d'aplicació una sèrie de limitacions (en relació al règim de pròrrogues dels contractes i topall de les rendes), precisament perquè els habitatges ubicats en aquestes zones reuneixen unes característiques que "a priori" es configuren com a ubicades potencialment en zones en les quals existeix un especial risc d'oferta insuficient d'habitatge (art. 18 de la Llei).

Ens imposa la Llei que seran zones tensionades aquelles (prèvia declaració administrativa competent) en les quals el cost de la hipoteca o lloguer de l'habitatge (comptant les despeses) superin el 30 % dels ingressos mitjans de les llars de la zona o que el preu de compra o lloguer en els últims 5 anys hagi experimentat un creixement acumulat d'almenys 3 punts percentuals superior al percentatge de creixement acumulat de l'IPC de la CA.

Pel que fa a Catalunya, ja s'ha iniciat el tràmit per determinar els municipis considerats zones tensionades (la majoria d'ells a l'Àrea Metropolitana de Barcelona) i després del tràmit d'informació pública perquè les administracions, entitats i particulars puguin presentar al·legacions, es resoldrà i es notificarà la resolució al Govern d'Espanya a través del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana perquè l'aprovi. La seva vigència serà de tres anys, amb la possibilitat de prorrogar-lo cada any mitjançant el mateix procediment. La proposta publicada afecta a 140 municipis de Catalunya en els quals viu un 80,6 % de la població.

DEFINICIÓ DEL CONCEPTE "GRAN TENIDOR": 

Un altre element sobre el qual pendula l'aplicació de la nova normativa és la definició de "gran tenidor". L'article 3, 2n K) de la Llei indica que ho seran les persones físiques o jurídiques que siguin titulars de més de deu immobles urbans d'ús residencial o d'una  superfície construïda de més de 1.500 m2 d'ús residencial (excloent en tot cas garatges i trasters). 

Existeix la possibilitat de limitar-lo a 5 o més immobles de les mateixes característiques en la declaració d'entorns de mercat residencial tensionat, això sí, degudament motivat per l'Administració Competent. 

Altrament dit, serà gran tenidor aquella persona (física o jurídica) titular de 5 o més habitatges en zones tensionades o fins a 10 habitatges (o 1.500 m2) en zones no tensionades.

Sens dubte la qüestió central de la norma és la contenció de les rendes arrendatícies i la principal mesura que adopta la Llei és desvincular l'actualització de la renda de l'acord de les parts i de l'Índex de Preus al Consum (Corporació final 6a), establint una actualització màxima d'un 2 % per a l'any 2023 i del 3 % per a l'any 2024. A partir de gener de 2025, les rendes arrendatícies es remetran a un índex que s'ha de crear per la Administració i que pretén ser més estable i inferior a l' IPC.

Aquestes limitacions només entren en joc de forma imperativa per a grans tenidors i a falta d'acord de les parts si no ho són, això sí, amb el límit màxim del 3 % en qualsevol cas, sigui o no una zona de mercat residencial tensionat.

Una altra mesura en la línia de contenció indicada és la que fa referència al fet que les rendes arrendatícies dels nous contractes subscrits sota la vigència de la Llei de l'Habitatge, independentment de si són de grans o petits propietaris, únicament en els que l'immoble s'ubiqui en una zona tensionada, no podran ser superiors a l'última renda de contracte d' arrendament d' habitatge habitual que hagués estat vigent en els darrers cinc anys al mateix habitatge, un cop aplicada la clàusula d'actualització anual de la renda del contracte anterior, prohibint fixar noves condicions que estableixin la repercussió a l'arrendatari de quotes o despeses que no estiguessin recollides en el contracte anterior.

Existeix alguna excepció a la regla anteriorment indicada, en el sentit que, en cas de que l’arrendador no sigui un gran tenidor, es podrà establir un increment del 10 % de la renda en contractes nous si s'acredita haver realitzat obres de rehabilitació, millora d'accessibilitat, etc. S'intueix que aquestes obres hauran de ser d'una importància considerable i ben justificades.

Una altra nova mesura que complau i desagrada per parts iguals a llogaters i propietaris, respectivament, és la prevista a l'article 20.1 de la Llei que imputa als arrendadors la despesa de gestió immobiliària i de formalització del contracte.

La Llei estableix que finalitzat el termini de durada del contracte i el de les seves possibles pròrrogues, l'arrendatari podrà sol·licitar una pròrroga extraordinària per terminis anuals, amb un màxim de tres anys sense possibilitat de variar les condicions del contracte, pròrroga que serà imperativa per a l'arrendador, llevat que aquest comuniqui en temps i forma legals la necessitat d'ocupar l'habitatge per a si o per als seus familiars (primer grau de consanguinitat o per a el seu cònjuge en cas de sentència firma de separació, divorci o nul·litat) o se subscrigui un nou contracte amb les limitacions de renda abans descrites.

L’obligació que els llançaments judicials derivats dels desnonaments tinguin sempre dia i hora previstos és una altra de les novetats legislatives incorporades, no com fins ara que els Jutjats acostumaven a fixar el dia, però una franja horària un tant àmplia.

En un altre ordre de coses, la Llei estableix una protecció als drets de les persones especialment vulnerables, accés obligatori als procediments de solució extrajudicials, articulació de mediació i alternativa habitacional, etc.; beneficis fiscals per a propietaris afectats, així com, en un altre ordre de coses, modificacions en els processos judicials de desnonament, aspectes que tractarem en una altra publicació.

Imatge de master1305 de Freepik

vjdjnkdkcjdjcdiicd

L'EXTINCIÓ DE LA PENSIÓ D'ALIMENTS PER FALTA DE RELACIÓ ENTRE EL PROGENITOR I ELS FILLS

Tant el Codi Civil (art. 152.4° CC) com el Codi Civil de Catalunya (art. 237-13 CCCat) preveuen com a causa d'extinció de l'obligació de prestar aliments el fet que l'alimentat, encara que no tingui la condició de legitimari, incorri en alguna de les causes de desheretament. No obstant això, a diferència del dret comú, el Codi Civil de Catalunya va introduir, en l'article 451-17 (causes de desheretament), una nova causa consistent en l'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per causa exclusivament imputable al legitimari.

No obstant això, tot i no estar prevista aquesta causa en l'article corresponent del Codi Civil Espanyol, el Tribunal Suprem, en la seva Sentència núm. 104/2019, de 19 de febrer, fent una interpretació flexible als efectes de l'extinció de la pensió alimentària conforme a la realitat social, al signe cultural i als valors del moment en què es produeix, obre la possibilitat d'extingir la pensió d'aliments d'aquells fills majors d'edat que no mantinguin relació amb el progenitor obligat al pagament de la seva pensió d'aliments, establint així mateix els criteris essencials que s'han de tenir en compte a fi que prosperi l'extinció.

1) ELS FILLS HAN DE SER MAJORS D'EDAT

En primer lloc, es podrà sol·licitar l'extinció de la pensió alimentària únicament en el cas que els fills siguin majors d'edat. En efecte, tal com ha exposat el Tribunal Suprem en diverses sentències (STS de 12 de febrer de 2015, STS de 28 d'octubre de 2015, entre altres), en relació als fills menors d'edat, el que existeixen són deures indefugibles inherents a la filiació, que resulten incondicionals d'inici amb independència de la major o menor dificultat que es tingui per a donar-li compliment o del grau de reprotxabilitat en la seva falta d'atenció.

Per tant, així com s'exposa en la STS 558/2016, de 21 de setembre, el dret d'aliments del fill major es recolza fonamentalment en el que la doctrina civilista denomina “principi de solidaritat familiar”, integrant-se únicament per les situacions de veritable necessitat i no merament assimilades a les dels fills menors.

2) HA DE TRACTAR-SE D'UNA FALTA DE RELACIÓ MANIFESTA I IMPUTABLE, DE MANERA PRINCIPAL I RELLEVANT, AL FILL

D'altra banda, la falta de relació ha de ser manifesta, és a dir, prolongada en el temps i no un incident o disputa puntual, i imputable, de manera principal i rellevant al fill major d'edat, tal com disposa expressament el Tribunal Suprem en la Sentència núm. 104/2019, de 19 de febrer. Respecte a aquesta causa, el Tribunal Suprem ja ha deixat clar que ha de realitzar-se una interpretació rigorosa i restrictiva a l'hora de valorar la seva concurrència i prova, en atenció a l'esperit sancionador que la informa.

Precisament per aquesta interpretació restrictiva, les Audiències Provincials han desestimat en diversos casos l'extinció de la pensió alimentària quan, constatada la falta de relació manifesta, no apareixia provat que tal circumstància s'imputés exclusivament al fill alimentista. Els Tribunals exigeixen que la falta de relació s'imputi a una conducta injustificada, capritxosa o sense cap base del fill, no havent de derivar-se de les circumstàncies en què es desenvolupa la relació entre els seus progenitors o en ocasió de la crisi familiar (STSJ Catalunya 2/2018, de 8 de gener, STSJ Catalunya 49/2018, de 31 de maig, STSJ Catalunya 1/2019, de 14 de gener)