El Tribunal Suprem distingeix entre possessió legítima i ocupació sense títol davant del tall de subministraments
La Sentència núm. 426/2026, de 24 de juny, dictada pel Ple de la Sala Segona del Tribunal Suprem, incorpora una diferenciació d’especial rellevància per als propietaris d’immobles ocupats per tercers: no pot rebre el mateix tractament penal la interrupció dels subministraments respecte de qui posseeix un habitatge amb algun títol que la realitzada davant de qui l’ocupa de manera completament il·legítima.
La resolució es dicta en l’àmbit d’un conflicte familiar i confirma la condemna per coaccions imposada a un home que va donar de baixa el subministrament elèctric de l’habitatge en què continuava residint la seva esposa durant la crisi matrimonial. El Tribunal considera que l’afectada tenia dret a romandre a l’immoble i que el tall es va utilitzar com a instrument de pressió per forçar-ne l’abandonament.
Tot i que aquest és el supòsit resolt, la principal novetat de la sentència rau en la distinció que estableix respecte de l’ocupació sense títol.
L’existència o inexistència de títol possessori
El Tribunal Suprem diferencia entre qui ocupa un habitatge amb un dret legítim, aparent o discutit i qui hi roman sense cap títol jurídic.
En el primer grup s’hi troben, entre d’altres, els arrendataris, els excònjuges amb dret d’ús, els familiars autoritzats, els precaristes inicialment consentits o aquells que invoquen una relació contractual la validesa o extinció de la qual hagi de ser resolta judicialment.
En aquests casos, el propietari no pot utilitzar el tall dels subministraments com a mecanisme per obtenir el desallotjament. Encara que consideri extingit el dret de l’ocupant o incomplertes les seves obligacions, haurà d’acudir al procediment judicial corresponent. La privació de serveis essencials per doblegar-ne la voluntat podria constituir un delicte de coaccions.
Diferent és la situació de qui ocupa l’immoble sense cap títol. La sentència raona que no sembla exigible que el propietari hagi de mantenir i sufragar els subministraments en benefici de qui ha accedit il·legítimament a l’habitatge.
Per això, la sol·licitud de baixa d’un contracte del qual el propietari és titular o la decisió de deixar d’assumir el cost dels consums no tindria necessàriament rellevància penal, sempre que l’ocupant no tingui absolutament cap dret a posseir l’immoble.
Conseqüències pràctiques
La resolució pot tenir un impacte important en els supòsits d’ocupació il·legal. Fins ara, el temor a una denúncia per coaccions portava sovint els propietaris a mantenir contractes i pagar consums generats per persones que ocupaven els seus habitatges sense autorització.
El criteri del Tribunal Suprem permet sostenir que el propietari no està obligat, en tot cas, a finançar els serveis d’una ocupació il·lícita. La baixa contractual o l’impagament dels subministraments no haurien de qualificar-se automàticament com a coaccions quan no existeixi cap títol possessori i l’actuació es limiti a extingir una relació contractual de la qual aquell sigui titular.
Tanmateix, la sentència no suposa una autorització general per tallar l’aigua, l’electricitat o el gas. Tampoc empara la manipulació de comptadors, escomeses, instal·lacions o claus de pas, actuacions que poden generar responsabilitats penals, civils o administratives.
A més, la inexistència de títol ha de ser clara. No n’hi ha prou que el propietari consideri unilateralment que l’ocupant ha perdut el seu dret. Quan existeixi un contracte previ, una autorització, una relació familiar, una cessió d’ús o qualsevol controvèrsia possessòria, continuarà sent necessari acudir als tribunals.
Una distinció jurídicament rellevant
La importància de la STS 426/2026 no rau únicament en el conflicte familiar resolt, sinó en la diferenciació que formula entre dues realitats substancialment diferents.
Una cosa és privar dels subministraments qui posseeix legítimament un habitatge per pressionar-lo i aconseguir-ne la sortida. Una altra és imposar al propietari l’obligació de mantenir i finançar els subministraments de qui ocupa el seu immoble sense cap dret.
Aquesta distinció obre una línia interpretativa favorable als propietaris afectats per ocupacions il·legals. No obstant això, cada supòsit haurà d’analitzar-se individualment, atenent les circumstàncies d’accés a l’immoble, la possible existència de títol i la forma concreta en què es produeixi la baixa del subministrament.
La sentència suposa un avenç rellevant, però no legitima l’autotutela ni substitueix els procediments judicials de recuperació de la possessió.
