La Consignació Judicial de les rendes arrendatàries

Els interessos en les relacions entre arrendadors i arrendataris no sempre coincideixen i, en ocasions, pot succeir que, per un motiu o altre, l'arrendador es negui al cobrament de la renda en la forma establerta, situació que pot comportar unes conseqüències jurídiques perjudicials per a l'arrendatari si no pren les mesures adequades i, en darrer terme, es podria resoldre el contracte per falta de pagament de la renda.

En aquest supòsit, l'arrendatari ha de posar a disposició de l'arrendador, en deguda forma, l'import endeutat. Aquestes notes definiran l'anomenada consignació judicial, deixant al marge altre tipus de solucions.

Les consignacions judicials es tramiten actualment sota la modalitat de la Jurisdicció Voluntària i sota l'empara de la Llei que la regula, Llei 15/2015, de 2 de juliol de la Jurisdicció Voluntària i concretament els seus articles 98 i 99 de l'esmentada Llei.

Aquest procés permet poder acreditar la voluntat de compliment de l'obligació del pagament de la renda arrendatària, efectuant el pagament o dipòsit en el compte de dipòsits i consignacions del Jutjat i la seva posada a disposició a l'arrendador, tot això per evitar un futur desnonament com a conseqüència de la negativa del propietari o arrendador a cobrar la renda i alliberant-se l'arrendatari de la responsabilitat del pagament.

Com a requisit previ i ineludible a instar un procediment de jurisdicció voluntària de consignació de rendes, cal oferir el pagament al creditor en forma fefaent, la qual cosa sol formalitzar-se a través de gir postal o burofax, amb l'advertiment que, si no ho accepta, es procedirà a la seva consignació judicial, segons l'estipulat a l' article 1177 del Codi Civil.

Tot i que la Llei no imposa l'obligació que la sol·licitud de consignació judicial sigui subscrita per Advocat i Procurador, atès els interessos en joc, és més que recomanable. La petició s'ha de formular al Jutjat de Primera Instància del lloc on s'hagi de complir l'obligació o, si no n'hi ha, al domicili del deutor (normalment el domicili de la finca arrendada) i, un cop admesa pel Jutjat la sol·licitud, aquest indicarà el número de compte de dipòsits i consignacions judicials perquè el deutor pugui realitzar el pagament corresponent. Posteriorment, el Jutjat donarà compte del procediment al creditor i li oferirà la suma consignada.

Estableix l'article 99 de la Llei 15/2015 que les despeses ocasionades per la consignació seran de compte del creditor si fos acceptada o es declarés ben feta i del deutor si resultés improcedent la indicada consignació.

Una intervenció a temps pot evitar molts disgustos, atès que quan és la part arrendadora qui no té interès a cobrar, es tendeix a pensar que l'arrendatari no té cap responsabilitat, però la Llei, en aquest cas, ens depara una sorpresa desagradable.