Eficàcia jurídica de la donació encoberta de bé immoble
La simulació contractual sorgeix quan no existeix la causa que nominalment consta en el contracte, ja que les parts emeten declaracions contractuals realment no volgudes, simulant així la celebració d'un contracte per tal d'enganyar tercers, i mitjançant un acord previ que deixa sense efecte la declaració exterioritzada, anomenada contradeclaració.
La doctrina jurisprudencial ha discernit sistemàticament entre la simulació absoluta i la simulació relativa. Mentre que la simulació absoluta es caracteritza per l'inexistent propòsit de celebrar un negoci jurídic, buscant únicament la seva mera aparença, en la simulació relativa, el contracte aparent actua com una veritable disfressa sense cap realitat contractual, amb l'objectiu d'encobrir l'autèntic negoci volgut per les parts (STS 199/2012, de 26 de març -FJ 3- i STS 268/2020, de 9 de juny -FJ 2-). Tot això amb independència que el negoci jurídic hagi estat formalitzat davant Fedatari públic, ja que l'escriptura pública només dona fe del fet i de la data d'atorgament, però no de la intrínseca veritat de les manifestacions dels contractants (SAP de Tarragona 344/2022, de 16 de juny, FJ 2).
Doncs bé, durant força temps, el Tribunal Suprem va considerar que la donació encoberta per un contracte de compravenda declarat nul de ple dret per simulació no mancava automàticament d'eficàcia jurídica, tenint en compte que l'autèntica voluntat de constituir aquest negoci, dissimulat sota l'aparença d'una compravenda il·lusòria, trobava la seva veritable i lícita causa, que demanda l'article 1276 CC, en la liberalitat del donant (STS 199/2012, de 26 de març, FJ 3).
No obstant això, a l'any 2007, el Tribunal Suprem, per mitjà de la seva Sentència núm. 1394/2007, d'11 de gener, va establir nova doctrina jurídica respecte a la donació encoberta de béns immobles, en considerar que la nul·litat de l'escriptura pública de compravenda impedia determinantment que la donació d'immobles dissimulada pogués desplegar eficàcia jurídica, en la mesura que mancava d'un requisit essencial de validesa, la forma ad solemnitatem.
En efecte, tal com enuncia l'article 1258 CC, els contractes es perfeccionen pel mer consentiment. No obstant això, aquesta previsió resulta excepcionada pels denominats contractes solemnes, en els quals la llei, per atenibles raons, requereix l'observança d'una forma determinada, no pel seu simple acreditament sinó per a la seva perfecció, de manera que aquesta no s'assoleix si no es plasma en l'exigida (STS de 15 d'octubre de 1985, FJ 3).
Pel que fa a la donació de béns immobles, els articles 633 CC i 531-12 CCCat exigeixen per a la seva existència i validesa que l'acte es formalitzi en escriptura pública, constant de forma expressa l'ànim de liberalitat del donant i l'acceptació del donatari, que perfecciona la donació.
Una donació encoberta, d'acord amb la imperant doctrina del Tribunal Suprem, manca de la forma deguda, comportant així la seva radical inexistència en no desplegar cap efecte jurídic, tenint en compte que, en l'escriptura pública del negoci aparent (la compravenda,) no figuren els consentiments anteriorment ressenyats (animus donandi del donant i acceptació del donatari), sent absolutament indiferent que posteriorment, en un procediment judicial, s'extreguin com a resultat de la valoració probatòria.
Des de Quintana Advocats Associats, li oferim els nostres serveis per afrontar i abordar qualsevol reclamació que tingui per objecte desarticular una simulació contractual en perjudici de creditors.
