El testament en cas de ruptura de parella: com protegir el patrimoni personal segons el Codi Civil de Catalunya

Quan una persona mor, s'activa un procés legal conegut com a successió, que determina qui hereta el seu patrimoni. Aquest procés pot seguir la voluntat expressada en un testament, o bé regir-se per la llei (successió intestada) si no existeix testament. En casos de ruptura sentimental —sigui separació, divorci o fi de la convivència en una parella estable—, la manca de previsió pot derivar en situacions indesitjades, en què persones desvinculades emocionalment acaben beneficiant-se patrimonialment.

El Codi Civil de Catalunya (CCC) ofereix instruments específics per evitar-ho, però la millor protecció continua essent l’atorgament d’un testament ben planificat. En aquest article analitzem com ho regula la normativa catalana i quines opcions té el ciutadà per protegir el seu patrimoni i la seva voluntat.

Què passa si no hi ha testament?

En absència de testament, s’aplica la successió intestada, en què la llei determina qui són els hereus legals. Però, què passa amb una exparella? El CCC és clar: si en el moment de la mort existia una separació legal o de fet, o hi havia una demanda de divorci en tràmit, l’exparella queda exclosa de la successió intestada.

Article 442-6 del Codi Civil de Catalunya:

1. El cònjuge vidu no té dret a succeir abintestat el causant si, en el moment de l’obertura de la successió, estava separat legalment o de fet, o si estava pendent una demanda de nul·litat del matrimoni, de divorci o de separació, llevat que els cònjuges s’haguessin reconciliat.

2. El convivent en parella estable supervivent no té dret a succeir abintestat el causant si estava separat de fet del causant en el moment de la seva mort.

Per tant, només la convivència efectiva i no interrompuda dona dret a heretar si no hi ha testament. Tanmateix, això no impedeix que, per deixadesa, el testador no hagi modificat un testament anterior i l’exparella continuï figurant-hi com a hereva designada.

I si hi ha testament però no s’ha actualitzat?

El CCC preveu la ineficàcia automàtica de les disposicions testamentàries a favor de l’exparella si la separació o el divorci es produeix amb posterioritat a l’atorgament del testament.

Article 422-13 del Codi Civil de Catalunya: Ineficàcia sobrevinguda per crisi matrimonial o de convivència

2. Les disposicions a favor del convivent en parella estable esdevenen ineficaces si, després d’haver estat atorgades, els convivents se separen de fet, llevat que reprenguin la convivència, o s’extingeixi la unió per una causa que no sigui la defunció d’un dels membres de la parella o el matrimoni entre ambdós.

Aquesta ineficàcia sobrevinguda evita que l’exparella rebi cap benefici, i fins i tot es pot estendre als seus familiars fins al quart grau. Tanmateix, el CCC permet que aquestes disposicions es mantinguin si del contingut del testament es dedueix clarament que el testador n’era coneixedor i les volia mantenir.

Com protegir el patrimoni després d’una ruptura?

Encara que la llei protegeix davant situacions no volgudes, és recomanable actuar proactivament. Existeixen mecanismes jurídics que permeten exercir un major control sobre què passarà amb els béns després de la mort.

1. Designar un administrador de béns

Si hi ha fills menors o persones incapacitades, el testador pot designar un administrador testamentari, diferent de l’altre progenitor, per gestionar l’herència. Aquesta figura evita que l’exparella pugui administrar els béns en nom del fill.

Article 461-24 CCC: Els béns heretats han de ser administrats per la persona designada pel causant, i no necessàriament pel progenitor que exerceix la pàtria potestat.

A més, el testament pot:

• Establir si l’administració serà gratuïta o retribuïda.
• Fixar la durada del càrrec (fins a la majoria d’edat o més enllà).
• Determinar si cal autorització judicial per realitzar determinats actes.

2. Evitar transmissions no desitjades a través dels fills

Existeix el risc que, si un fill hereu mor sense descendència ni testament, l’altre progenitor —possiblement l’exparella— acabi heretant els béns. Per evitar-ho, es pot recórrer a la figura de la substitució fideïcomissària.

Tipus de fideïcomís:

• Estricte: el primer hereu (fiduciari) no pot disposar dels béns.
• De residu: pot vendre, però no deixar en herència.
• Preventiu de residu: pot disposar, però amb prohibicions imposades pel testador (per exemple, no deixar-los a l’exparella).

Aquesta última modalitat permet combinar flexibilitat per a l’hereu amb garanties per al testador.

Conclusions: per què fer testament després d’una separació?

En contextos de ruptura, fer testament no és només recomanable: és essencial. El CCC ofereix una base jurídica sòlida, però només mitjançant el testament es poden activar les mesures més efectives per:

• Excloure l’exparella de qualsevol benefici.
• Designar qui gestionarà l’herència dels fills.
• Controlar el destí futur dels béns heretats.

La planificació successòria no és només un acte jurídic, sinó una mesura de responsabilitat personal i familiar. Acudir al notari i reordenar el testament després d’una separació és el millor mecanisme per garantir que prevalgui la voluntat del causant i que el seu patrimoni no acabi en mans no desitjades.