Expedient de domini per a immatriculació de finques en el registre de la propietat
La Llei 15/2015, de Jurisdicció Voluntària ha modificat substancialment alguns procediments que venien regulats per la legislació hipotecària i tramitats davant l'Autoritat Judicial. Una d'aquestes matèries és la que tracta la immatriculació de finques en el Registre de la Propietat que, fins a l'entrada en vigor de la Llei recent esmentada, s'articulava bé a través d'un expedient de domini judicial (article 201 Llei Hipotecària) o mitjançant el procediment notarial regulat en l'article 205 de la Llei Hipotecària. Com advocats a Sabadell, t'expliquem tots els nous detalls.
Per immatriculació entenem la primera inscripció d' una finca que no consta prèviament inscrita.
Actualment, la tramitació d'aquest procés passa a ser d'exclusiva competència notarial i encara que suposa una agilització important -si atenem a la rigidesa i lentitud dels processos judicials-, té alguna limitació, ja que, si es formula oposició per qualsevol possible interessat, el Notari donarà per conclús l'expedient i arxivarà les actuacions, veient-nos obligats a acudir a l'auxili judicial.
La finalitat de l'expedient de domini és la de justificar, mitjançant un determinat títol, l'adquisició d'un dret susceptible d'inscripció en el Registre de la Propietat. Per això, el document que justifica l'adquisició ha de reunir tots els requisits necessaris per a la seva inscripció, excepte el de la inscripció prèvia del dret del transmitent, tenint en compte que la finca no està immatriculada. Per tant, cal aportar un títol formal d'adquisició.
L'article 203 LH preveu l'inici de l'expedient notarial de domini mitjançant l'aportació al fedatari públic competent per part del titular del domini del títol transmissiu, ja sigui públic, privat o acta de notorietat (degudament liquidat fiscalment) i que, a més, faci esment del títol previ d'adquisició. Juntament amb el títol s'aportaran també una sèrie de documents per tal d'acreditar la legitimació del sol·licitant de l'expedient, identificar el bé immoble i les persones i drets que poguessin resultar afectats per la pretensió de immatriculació, com poden ser la certificació cadastral descriptiva i gràfica de la finca, dades registrals, cadastrals o de qualsevol tipus que serveixin per identificar les finques confrontants, nom i domicilis dels seus titulars, identificació dels possibles drets constituïts sobre les finques i els seus titulars, així com del posseïdor de la finca o arrendatari.
Tota aquesta documentació s'incorpora a l'acta notarial d'obertura d'expedient i es remet al Registrador de la Propietat perquè, previs els tràmits pertinents i amb notificació a tots els possibles interessats i publicació d'edictes, es resolgui la inscripció a favor del promotor de l'expedient.
En definitiva, el resum del que s’ha dit és que, si tenim un títol que acrediti la nostra adquisició, en determinades circumstàncies, podem instar un procediment notarial perquè el bé immoble sigui inscrit en el Registre de la Propietat sense necessitat d'acudir a tediosos procediments judicials.
