La guarda de fet com a mesura de suport a persones amb discapacitat

Imatge de Freepik.

LA GUARDA DE FET COM A MESURA DE SUPORT A PERSONES AMB DISCAPACITAT

Les persones que s'hagin vist afectades per algun impediment persistent de caràcter físic o psíquic que els limiti la seva capacitat, poden ser assistides per tercers per suplir o completar aquest dèficit.

 A Catalunya regeix el Decret Llei 19/2021, del 31 d'agost, pel qual s'adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat segons el qual, a partir de l'entrada en vigor d'aquesta norma, la tutela, la curatela i la potestat parental prorrogada o rehabilitada ja no es poden constituir respecte a les persones majors d'edat, sinó que se'ls aplicarà el règim d'assistència que regulen els articles 226-1 a 226-7 del CCC. 

Aquesta assistència es pot produir de fet, es pot dur a terme per expressa voluntat de l'assistit (designació notarial) o pot ser establerta mitjançant resolució judicial. 

Abordarem ara la figura de la guarda de fet que s'ha consolidat com una institució jurídica de suport idònia en molts casos per a la salvaguarda dels drets de la persona amb discapacitat, sistema que a més evita la modificació de l'estat civil de la persona afectada (art. 225-1 i següents del CCC). És molt habitual que una persona amb discapacitat estigui assistida de forma satisfactòria o recolzada en la presa de decisions i l'exercici de la seva capacitat jurídica per un guardador de fet (normalment de l'entorn familiar més directe), sense que hi hagi mesures de suport voluntàries ni judicials, és a dir, sense que la mateixa persona afectada o l'Autoritat Judicial ho hagi ordenat.

A Catalunya la guarda de fet s'assimila a la tutela o curatela i s'articula com un sistema de protecció preferent, informal, estable i permanent. No obstant això, mentre no existeixi una habilitació formal expressa, el guardador té limitades les seves funcions al deure de tenir cura en un context clarament assistencial d'acompanyament i cura personal, de suport en les decisions en l'àmbit de la salut i en altres àmbits, consistent en què, de manera voluntària hi ha una persona (habitualment un familiar proper) que s'està encarregant eficaçment de prestar el suport que necessita la persona amb discapacitat, cuidant-la, recolzant-la, aconsellant-la, acompanyant-la en la realització dels actes ordinaris, com anar a centres sanitaris, organització de la medicació, assistència en entitats bancàries i oficines administratives, i fins i tot realitzant en el seu lloc determinats actes com la compra, pagaments ordinaris, etc... Es tracta doncs d'una gestió d'actes d'administració ordinària.

Això sí, en cas de que el guardador realitzi en interès de l'assistit una actuació representativa, caldrà una autorització judicial. No caldrà recórrer a un procediment de provisió de mesures de suport, sinó que serà suficient amb la sol·licitud d'una autorització judicial concreta. 

El guardador de fet té dret al reemborsament de les despeses justificades i a la indemnització pels danys derivats de la guarda a càrrec dels béns de la persona a la qual presta suport i, també ve obligat, si així ho disposa l' Autoritat Judicial, a retre comptes de la seva gestió. La guarda de fet s'extingeix amb la desaparició de les causes que el van motivar, per la declaració de desemparament del menor, pel nomenament d'un defensor judicial o per la constitució del pertinent règim de protecció.