Les Unions Estables de Parella de fet en el Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya.

El Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya (CCCat) aborda la regulació de la convivència estable en parella, substituint íntegrament la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella, i posant fi al tractament separat que aquest tipus d'unió havia tingut en l'ordenament català.

Es reconeix a la parella estable com una forma de família que gaudeix de protecció jurídica, sense discriminació respecte a les relacions familiars derivades del matrimoni o les famílies monoparentals. El nou marc normatiu elimina qualsevol diferència en la regulació per raó de l'orientació sexual dels membres de la parella.

El Títol III, Capítol IV del Llibre Segon del CCCat defineix i regula la convivència estable en parella. La Llei estableix tres supòsits que donen lloc a la constitució d'una parella estable:

1. Si la convivència dura més de dos anys ininterromputs.

2. Si durant la convivència, els membres de la parella tenen un fill comú.

3. Si la relació es formalitza en escriptura pública.

És important destacar que la constitució mitjançant escriptura pública permet que la unió tingui plena efectivitat des d'aquest moment, sense necessitat de complir el requisit dels dos anys de convivència.

La Llei estableix una sèrie de requisits que han de complir les persones per a poder constituir una parella estable:

1. No ser menors d'edat no emancipats.

2. No estar relacionats per parentiu en línia recta, o en línia col·lateral dins del segon grau.

3. No estar casats i no separats de fet. (Això implica que una persona casada però sí que separada de fet sí que podria constituir una parella estable, una ampliació de l'àmbit subjectiu que busca donar solució als problemes derivats del cessament de la convivència).

4. Que cap dels dos convisqui en parella amb una tercera persona.

Durant la convivència, les relacions de la parella estable es regeixen principalment pels pactes dels convivents, per tant, aquestes relacions es basen en la llibertat de les parts per a ordenar les seves relacions personals i patrimonials, drets i deures, sempre que no perjudiquin terceres persones. Aquesta primacia de l'autonomia de la voluntat porta a la Llei a prescindir d'un estatut jurídic general de la convivència estable.

No obstant això, la Llei sí que estableix unes certes proteccions, com el manteniment de la protecció davant la disposició de l'habitatge familiar. També se segueix la línia jurisprudencial que valida les adquisicions conjuntes oneroses amb pacte de supervivència entre els membres de la parella.

Com a novetat, s'inclouen els pactes en previsió del cessament de la convivència, remetent als límits establerts per als pactes similars en el matrimoni. Aquests pactes poden formalitzar-se, per exemple, en l'escriptura pública de constitució de la parella.

La regulació del Llibre Segon se centra de manera significativa en els efectes de l'extinció de la convivència.

En cas d'extinció, els convivents poden sotmetre a aprovació judicial una proposta de conveni regulador que inclogui els efectes sobre els fills comuns i entre ells. Si no hi ha fills comuns dependents, el conveni pot formalitzar-se davant un Lletrat de l'Administració de Justícia o en escriptura pública davant notari.

Un aspecte fonamental és el reconeixement del dret a la compensació econòmica per raó de treball per a la llar o per a l'altre convivent. Aquest dret neix al marge de l'estatut jurídic de la convivència i resulta del fet que, en interès comú, un dels convivents ha fet una tasca que no ha generat excedents acumulables, mentre que l'altre sí. N'hi ha prou amb acreditar una dedicació substancialment major a la casa per part d'un d'ells. La regulació d'aquesta compensació s'inspira en el règim previst per al matrimoni en separació de béns, incloent-hi criteris per al seu càlcul (tipus, durada, intensitat del treball), un límit de quantia (generalment, la quarta part de la diferència d'increments patrimonials), i la possibilitat de pactes sobre aquest tema. Les reclamacions per aquesta compensació han d'acumular-se en el procés judicial de ruptura.

Ús de l'Habitatge Familiar: La Llei regula el règim d'atribució de l'ús de l'habitatge familiar en cas de ruptura. Són possibles els pactes sobre aquesta atribució, però seran ineficaces si perjudiquen l'interès dels fills o comprometen les possibilitats del beneficiari de cobrir les seves necessitats bàsiques, tret que s'incloguin en un conveni regulador judicialment aprovat.

Qualsevol dels membres de la parella pot exercir l'acció de divisió dels béns que posseeixin en comunitat ordinària indivisa en el mateix procés de ruptura. L'autoritat judicial pot considerar diversos béns en conjunt per a formar lots i adjudicar-los.

Els procediments judicials relatius a la ruptura de la parella estable es tramiten segons les regles dels processos matrimonials establertes en la Llei de l'Estat 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil, en el no regulat expressament pel CCCat. Es fomenta l'ús de la mediació, permetent a les parts sotmetre les discrepàncies a aquest procés o ser remesos a una sessió informativa per l'autoritat judicial.

Per a efectes de publicitat, la Llei crea el Registre de Parelles Estables, adscrit al departament competent en matèria de dret civil. En aquest registre s'inscriuen les escriptures públiques de constitució, les seves modificacions i extinció, així com les actes de notorietat que acreditin la constitució pels altres dos supòsits (convivència de dos anys o fill comú). Els notaris tenen l'obligació de comunicar al registre les escriptures de constitució.