L'extinció de la pensió d'aliments per falta de relació entre el progenitor i els fills

Imatge de master1305 de Freepik

vjdjnkdkcjdjcdiicd

L'EXTINCIÓ DE LA PENSIÓ D'ALIMENTS PER FALTA DE RELACIÓ ENTRE EL PROGENITOR I ELS FILLS

Tant el Codi Civil (art. 152.4° CC) com el Codi Civil de Catalunya (art. 237-13 CCCat) preveuen com a causa d'extinció de l'obligació de prestar aliments el fet que l'alimentat, encara que no tingui la condició de legitimari, incorri en alguna de les causes de desheretament. No obstant això, a diferència del dret comú, el Codi Civil de Catalunya va introduir, en l'article 451-17 (causes de desheretament), una nova causa consistent en l'absència manifesta i continuada de relació familiar entre el causant i el legitimari, si és per causa exclusivament imputable al legitimari.

No obstant això, tot i no estar prevista aquesta causa en l'article corresponent del Codi Civil Espanyol, el Tribunal Suprem, en la seva Sentència núm. 104/2019, de 19 de febrer, fent una interpretació flexible als efectes de l'extinció de la pensió alimentària conforme a la realitat social, al signe cultural i als valors del moment en què es produeix, obre la possibilitat d'extingir la pensió d'aliments d'aquells fills majors d'edat que no mantinguin relació amb el progenitor obligat al pagament de la seva pensió d'aliments, establint així mateix els criteris essencials que s'han de tenir en compte a fi que prosperi l'extinció.

1) ELS FILLS HAN DE SER MAJORS D'EDAT

En primer lloc, es podrà sol·licitar l'extinció de la pensió alimentària únicament en el cas que els fills siguin majors d'edat. En efecte, tal com ha exposat el Tribunal Suprem en diverses sentències (STS de 12 de febrer de 2015, STS de 28 d'octubre de 2015, entre altres), en relació als fills menors d'edat, el que existeixen són deures indefugibles inherents a la filiació, que resulten incondicionals d'inici amb independència de la major o menor dificultat que es tingui per a donar-li compliment o del grau de reprotxabilitat en la seva falta d'atenció.

Per tant, així com s'exposa en la STS 558/2016, de 21 de setembre, el dret d'aliments del fill major es recolza fonamentalment en el que la doctrina civilista denomina “principi de solidaritat familiar”, integrant-se únicament per les situacions de veritable necessitat i no merament assimilades a les dels fills menors.

2) HA DE TRACTAR-SE D'UNA FALTA DE RELACIÓ MANIFESTA I IMPUTABLE, DE MANERA PRINCIPAL I RELLEVANT, AL FILL

D'altra banda, la falta de relació ha de ser manifesta, és a dir, prolongada en el temps i no un incident o disputa puntual, i imputable, de manera principal i rellevant al fill major d'edat, tal com disposa expressament el Tribunal Suprem en la Sentència núm. 104/2019, de 19 de febrer. Respecte a aquesta causa, el Tribunal Suprem ja ha deixat clar que ha de realitzar-se una interpretació rigorosa i restrictiva a l'hora de valorar la seva concurrència i prova, en atenció a l'esperit sancionador que la informa.

Precisament per aquesta interpretació restrictiva, les Audiències Provincials han desestimat en diversos casos l'extinció de la pensió alimentària quan, constatada la falta de relació manifesta, no apareixia provat que tal circumstància s'imputés exclusivament al fill alimentista. Els Tribunals exigeixen que la falta de relació s'imputi a una conducta injustificada, capritxosa o sense cap base del fill, no havent de derivar-se de les circumstàncies en què es desenvolupa la relació entre els seus progenitors o en ocasió de la crisi familiar (STSJ Catalunya 2/2018, de 8 de gener, STSJ Catalunya 49/2018, de 31 de maig, STSJ Catalunya 1/2019, de 14 de gener)