abogados sabadell

Valor de la manifestació realitzada en el testament relativa a la satisfacció de la llegítima pel causant

la legitima

La llegítima és un dret que confereix el Codi Civil de Catalunya a determinades persones a les quals denomina legitimaris. En aquest sentit es pronuncia el legislador català en disposar, a l'article 451-1 CCCat, que "La llegítima confereix a determinades persones el dret a obtenir en la successió del causant un valor patrimonial que aquest els pot atribuir a títol d’institució hereditària, llegat, atribució particular o donació, o de qualsevol altra forma".

Doncs bé, tant la doctrina com la jurisprudència han categoritzat la llegítima com una "institució de dret necessari", tenint en compte que es contempla com una limitació referent a la facultat de disposició del causant i ha de ser respectada pel mateix.

Les donacions i liberalitats atorgades pel causant als legitimaris són un mitjà apte per atribuir l'import de la llegítima corresponent a cada beneficiari, tal com consta a l'article 451-1 CCCat. No obstant això, si el que es pretén és disminuir la quantitat a percebre pel legitimari en la successió del seu causant, aquestes disposicions en vida efectuades pel difunt han de tenir la consideració d'imputables a la llegítima d' acord amb els paràmetres previstos a l' article 451-8 CCCat.

Així, una vegada oberta la successió, la prova de l’existència de donacions i el seu caràcter imputable correspondrà a l'hereu del causant, en la seva qualitat de titular de l'herència i de subjecte obligat al pagament dels deutes derivats de la mateixa, de conformitat amb les regles generals de càrrega de la prova establertes en l'article 217 de la Llei d'Enjudiciament Civil. Aquest precepte legal, en el seu apartat tercer, assenyala que "Incumbeix al demandat i a l'actor reconvingut la càrrega de provar els fets que, conforme a les normes que els siguin aplicables, impedeixin, extingeixin o enervin l'eficàcia jurídica dels fets a què es refereix l'apartat". Per tant, la satisfacció del deute (legítima) ha de ser provada i constatada per l'hereu, que respon personalment del pagament de la llegítima d'acord amb l'article 451-15 CCCat.

Per tant, davant la necessitat d'acreditació per part de l' hereu de la satisfacció íntegra de la llegítima, la manifestació realitzada en testament per part del difunt consistent en haver satisfet la llegítima a algun dels beneficiaris resulta insignificant per quant es tracta d'una mera declaració de voluntat, la transcendència de la qual només seria rellevant bé davant la conformitat dels legitimaris, bé davant la prova per l'hereu de la veracitat de l'afirmació (SAP de Barcelona 301/2019, d'11 de juny, FJ 2). En efecte, d' atribuir-se algun tipus de valor probatori a aquest tipus de declaracions emeses pels causants en els seus testaments, podria posar-se en perill la institució de la llegítima com a dret necessari en el nostre ordenament jurídic.

D'altra banda, tal com fa constar l'Audiència Provincial de Barcelona, la manifestació duta a terme pel testador pot constituir un indici o element presumptiu de la voluntat o creença del testador, sempre que no existeixi animadversió entre les parts, però de cap manera pot prevaler davant l'obligació legal de l'hereu de satisfer la llegítima o bé d'acreditar la seva efectiva retribució (SAP de Barcelona 6834/2019, de 22 de maig, FJ 3). Per això, els hereus haurien d'acreditar fefaentment la satisfacció en vida de la llegítima pel causant o bé l'existència i imputabilitat de donacions a favor dels legitimaris, en el supòsit que algun d'ells posés en tela de judici la veracitat de la manifestació efectuada pel testador.

crossmenu