Ruptura matrimonial o de parella: contenciosa o de mutu acord?
Setembre és, estadísticament, un mes en què moltes parelles decideixen posar fi a la seva relació. Després de les vacances, el temps compartit intensament i la convivència continuada poden aflorar incompatibilitats que durant la resta de l'any passaven més desapercebudes: diferències en la manera d'educar als fills, disparitat d'objectius vitals, conflictes econòmics, desgast emocional o simplement la constatació que el projecte comú ja no funciona.
En aquest moment crucial, la forma en què es gestioni la ruptura és determinant per al futur de cada membre de la parella i, si és el cas, per al benestar dels fills. Existeixen dues vies principals per a tramitar la separació o el divorci —o, en el cas de parelles estables, l'extinció de la unió—: contenciosa o de mutu acord.
En el procediment contenciós, a petició de les parts és el jutge qui decideix sobre totes les mesures que regiran després de la ruptura: custòdia dels fills i règim de visites, pensions, atribució de l'habitatge familiar, repartiment de béns, etc. Aquest procés té diversos inconvenients, entre altres:
- Major durada: els terminis judicials i la càrrega de treball dels jutjats allarguen el procés.
- Menor control: les decisions les adopta un tercer (el jutge) i no sempre s'ajusten a les expectatives o necessitats reals de la família.
- Major cost econòmic: cada part ha de comptar amb el seu propi advocat i procurador.
- Major desgast emocional: el procés sol ser més hostil, la qual cosa dificulta mantenir una relació cordial, especialment si hi ha fills.
En el procediment de mutu acord, totes dues parts consensuen les mesures que regiran després de la ruptura i les plasmen en un conveni regulador (en cas de matrimoni) o pacte de ruptura (en el cas d'unions estables de parella) conforme al Codi Civil de Catalunya. Els avantatges són notables, a saber:
- Decisions personalitzades: són els propis cònjuges o membres de la parella els qui fixen les mesures, adaptant-les a la seva realitat familiar i econòmica.
- Tràmit més ràpid: l'aprovació judicial (o notarial, si no hi ha fills menors o amb capacitat modificada judicialment) és molt més àgil. En aquest últim cas, la Llei de Jurisdicció Voluntària permet formalitzar el divorci davant notari, evitant el procés judicial.
- Estalvi econòmic: pot intervenir un únic advocat i un únic procurador per a tots dos.
- Clima de col·laboració: redueix el conflicte, la qual cosa repercuteix positivament en la comunicació i en el benestar dels fills.
- Compliment del requisit de procedibilidad: d'acord amb l'EL 1/2025, d'eficiència organitzativa del servei públic de justícia, s'exigeix la tramitació prèvia d'un Mitjà Alternatiu de Solució de Controvèrsies (MASC) abans d'acudir a la via contenciosa. La via de mutu acord permet sortejar aquest tràmit previ.
A Catalunya, el Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya regula tant la dissolució del matrimoni com l'extinció de les unions estables de parella, posant l'accent que les mesures deuen sempre protegir l'interès superior dels fills i garantir un repartiment equilibrat de les càrregues familiars.
Aquest text legal preveu que les parts presentin conjuntament la demanda amb el conveni o pacte, i el jutge —o el notari, si és el cas— l'homologarà sempre que no sigui perjudicial per als fills ni lesiu per a una de les parts.
Optar pel mutu acord no és només una qüestió d'estalvi de temps i diners, sinó que és una decisió estratègica que preserva l'autonomia de la parella per a organitzar el seu futur, minimitza el desgast emocional i protegeix els fills d'un conflicte prolongat.
En el nostre despatx, com a especialistes en dret de família a Catalunya, ajudem les parelles a trobar la millor solució consensuada possible, garantint que cada acord sigui just, equilibrat i ajustat a la Llei.
